Cabanes (1701-1714)
http://cabanesemporda.wordpress.com
fonts d'informació
2
Registres parroquials de Cabanes Bateigs, defuncions, casaments i testaments
Documents notarials Testaments, inventaris, contractes, capítols matrimonials, ... ...
Llibre de memòries d'Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes
Altres documents Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996) Pàg. 177-190 Cruz Cardiel Natxo. El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a l’estudi històric. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996) Pàg. 191-240 Serrano Jiménez, Lluís. Cabanes 1789: inventari i llibreria d’un hisendat. A: Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 41 (2010) Pàg. 311-338 Inventari dels béns d'Antoni Aguer, a petició de la seva vídua Llúcia Aguer. Data, 11 d'octubre de 1760. Font: Arxiu Històric de Girona
Cabanes (1701-1714) A. La Villa B. Castillo C. Puerta de la Iglesia D. Puerta de las Eres E. Iglesia Parroquial F. Masoverias G. Camino del Hostal Nuevo H. Carretera de Figueras I. Camino de Peralada K. Acequia del molino de Peralada L. Puerta de la acequia M. Camino de Villa Arnadal N. Torre del castillo O. Casas del castillo P. Camino de Llers Q. Camino de Masarac, Sant Climent i Espolla
3
demografia i economia
4
Demografia El 1717, Cabanes tenia uns 300 habitants El 1787, havia doblat la població i tenia 674 habitants ●
●
La Concòrdia de 1700 El 17 d’octubre de 1700 es va signar la Concòrdia entre la Universitat de Cabanes i el comte de Peralada. El comte es reservà el poder d’establir algunes terres, mentre que les altres passaven al comú i es comprometia a repartir als habitants de Cabanes parcel·les d’una vessana -els actuals horts familiars- al territori del Balcar. Els repartiments continuaren al llarg dels segles XVIII i XIX, especialment al sector de Llobregat, cosa que evidencien les actuals feixes allargades i simètriques. El total de terra repartida, en aquesta primera tongada, no arribava a les 40 vessanes, però va suposar un gran impacte socioeconòmic, ja que la possessió d'un hort era importantíssim per al consum familiar.
carrers, masos i altres indrets
5 Font: Llibres parroquials
●
Carrers ●
●
Masos ●
●
●
●
Cavalleries (carrer que va al portal de les eres) La Caseta d'en Ramis (mas de Rafel Ramis). El 1872, va ser destruït per un incendi El Corral del Comte o mas Aguer. Havia estat del comte de Peralada. El 1691 ja consta com a propietat de Rafel Aguer
●
El Forn d'en Gestí. El 1584 hi funcionava una rajoleria
●
Mas de la Rajoleria. Formava part del conjunt de Cadins
●
Mas Maymó. Actual mas Ribas
●
Mas de Sant Feliu. Propietat dels Puig Casadevall, des del 1600
Portals ●
Portal de les eres
●
Portal dels molins
●
Sant Isidre
Hospital de CabanesF
la vida quotidiana
“Família pagesa Catalana a punt de sopar. Començaments del s. XVIII”
-
Il·lustració: David Parcerisa [http://bloc1714.wordpress.com]
6
el cicle de la vida
7 Font: Llibres parroquials
La família del cirurgià Pere Delmer ●
●
●
●
●
●
L'any 1700, Pere Delmer, nat a prop d'Elna, es va casar amb Francesca Oliva, filla de Josep Oliva, cirurgià de Figueres. La parella es va establir a Cabanes. Entre 1702 i 1709 van néixer 5 nadons El juny de 1709, Francesca Oliva va morir de part. Al testament, demana a Isabel -la seva filla gran i hereva- que faci fer un vestit de estemenya negrilla per a la seva germana Maria Oliva Poques setmanes després de la defunció de Francesca, Pere Delmer es tornà a casar amb Elisabet. Pere i Elisabet van tenir 3 fills El 31-07-1713, Pere Delmer va morir, a Cabanes. Al testament demana que es paguin, al Sr. Miquel Casadevall, 200'5 lliures que li deu de la casa i que al Sr. Rafel Ramis se li pagui el deute de dotze lliures i setze sous. El sobreviuen Isabel, filla de la primera esposa i Francesc i Raimunda, fills de la segona esposa El 22-02-1714, Elisabet, la seva vídua, es casa amb Pau Salabert, jove cirurgià El 1715, Pau Salabert encara era cirurgià de Cabanes
la casa
8 Font: Llibres parroquials
Inventari de la família Aguer. Any 1760. Possiblement sigui ca l'Aguer del c/ Canal Habitacions de la casa: Sala - Cinc habitacions amb porta a la sala - Terrat Entrada - Cuina - Graner - Celler - Trull - Estudi ●
●
Habitacions més importants: La cuina, punt de reunió de la família i on s'hi guardaven els estris propis de la cuina i també algunes eines de l'hort (les eines més grosses eren a l'entrada) L'habitació del cap de la família on s'hi guardava tot el de valor: pergamins i altres documents notarials, roba de vestir, parament de la llar, cànem, figues, raïms... La resta de les habitacions, molt senzilles, servien com a dormitori i com a magatzem. ●
●
Sala Una taula de fusta usada, un escon dolent, un banc de espatllera usat Tres cadires de balca usades, dos tovalloles de fil i coto amb son serrell, usades Diferents homenatges i quadres de guix col·locats a la paret
la casa
9 Font: Llibres parroquials
Inventari de la família Pont i Puig Casadevall. Any 1789. Possiblement era la casa situada davant del rec del molí, entre la casa Vanover i el carreró de can Carletes. Habitacions de la casa: Sala - Salonet del rentamans - Saló - Salonet Rebedor - Eixida - Cuina Habitació de la mestressa - Dues habitacions Habitació del corriol - Habitació d'en Barrera Habitació dels frares Graners - Cort - Celler d'oli - Celler de vi L'inventari descriu una casa més senyorial, amb una sala gran i altres salonets. Les habitacions en cap cas serveixen de rebost (com passava a la casa Aguer) i s'hi descriu una llibreria, joies i altres objectes d'or i plata. Sala Una taula de noguer, un banc de respatller, disset cadires pintades de verd, una cadira de fusta, per seure una criatura. Dos fusells i guarniments de cacera Una imatge de la verge del Roser, daurada, i un canelobre de llautó En un armari fixat a la pared: dos safates de pisa, un assortiment de vasos de cristall, dues garrafes de vidre. ●
●
●
●
●
●
●
el que ens expliquen els testaments
10
Font: Llibres parroquials La religiositat Tots els testaments s'encapçalen amb referències a Déu, la Verge i els Sants La major part del text dels testaments es destina a descriure com ha de ser l'enterrament i les cerimònies fúnebres, els sacerdots que oficiaran i les misses que es resaran, així com les esglésies i altars on tindran lloc els oficis. El nombre de misses pot oscil·lar entre 3 i 700, segons el nivell social del difunt Si no hi ha descendents, s'acostuma a nomenar a Déu com hereu universal ●
●
●
●
Les relacions familiars Els vidus, si es tornen a casar, sempre perden l'usdefruit El dot dels fills canvia si es casen sense el consentiment dels pares o tutors ●
●
●
●
Si el testador s'ha casat més d'una vegada, es té molta cura de preservar els drets de la dona i/o dels fills que no són de la mateixa sang que l'hereu Es contemplen els drets de la vídua en cas de desavinença amb l'hereu i la nora.
el que ens expliquen els testaments
11 Font: Llibres parroquials
Vestits, joies i parament de la casa Molts testaments descriuen la roba, vestits i joies propis de l’època, així com altres estris Roba: vestit d'estamenya (negrilla o de Cadis), faldellí o faldilla de cordellats, ropilla de burell, camisa, gipó, màrfega, flassada, llençols, estovalles, tovallons... Colors: blau, vermell Joies: anell d'or (de corona de rei), anell de set pedres, “sello” amb una pedra vermella Estris: cassó d'aram, caixa amb pany i clau, caixa de noguer guarnida, llit guarnit, perolet bo, paella dolenta, tres peus, aixada... Altres: bótes de vi, burro guarnit, mallol (vinya) Burell: Llana basta Cordellat: Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets. Estamenya: Teixit de baixa qualitat de llana o d’estam. Llit de peu de gall amb la màrfega o sac gros de tela, farcit de palla, i que serveix de matalàs
les botigues de l'època: la gabella
12
Font: Protocols notarials de Peralada. Arxiu Històric de Girona
Antigament no existien les botigues de venda al detall. Les universitats o ajuntaments tenien el monopoli o gabella d’aquests serveis i els arrendaven, pel termini d'un any. Qui optava a la concessió havia de pagar un arbitri per oferir un servei semblant a les actuals botigues de queviures, les drogueries, les fleques o les carnisseries. Productes que s'oferien: cotó, pebre, clavell, alls, cireres, agulles, perdigons, pólvora, tatxes, claus de ensostrar, sardines salades, sal, bacallar, oli i aiguardent... La fleca també era taverna. Venia pa i vi, feia d'hostal i entre els mesos de juny i setembre tenia neu. La taba era el document que contenia el plec de condicions de l'arrendament
els contractes d'arrendament
13
Font: protocols notarials de Peralada. Arxiu Històric de Girona
El 1706, Francesc de Carreras i Reguer, com a usufructuari de la seva esposa -Francesca Despuig-, arrenda una casa situada a la plaça de l'Oli (la masoveria?) i una trentena de camps. El document descriu els noms dels camps i les condicions. Camp prop del bosc d'en Roqui, Camps del Gorch, Els Verns, L'Aspre d'en Toscà, Camp Gran, Camp de les Soques, Camp de les Feixes, Camp de l'Era, La Salanqueta, Camp Pagès, Camp dels Planells, La Salanca, La Llagostera, Camp ferrer, El Salitar, Les Deveses, La Consolua, Camp de Llevamans, Campet del camí dels Carboners, Campet del camí de Mirapigues, Els Pujals, Camp del Sepulcre, Campet prop del bosc de casa, Camp de l'Aspre que va a Sant Feliu, Camp de les oliveres que va a Sant Feliu, Un hort sota la casa del senyor sagristà, El prat dit del vescomte, La Tanca, El bosc, El prat Ortal, L'olivar prop de la Caseta d'en Ramis.
oficis
14 Font: Llibres parroquials
La majoria dels cabanencs eren pagesos. Però també s'exercien altres oficis: Ataconador.- Miquel Nou Boter.- Celdoni Prim Cirurgià.- Pere Delmer, Llorenç Ricart, Pau Salabert Cisteller.- Vicenç Capdevila Estudiant.- Pere Casamajor, Jaume Casadevall i Puig, Jaume Vidal Ferrer.- Antoni Faiart i Brocumart, Jaume Palé Fuster.- Celdoni Prim (o Porris), Quirch Brugat i el seu fill Pere Hortolà.- Dalmau Remi o Rami, Jaume Moner Hospitaler.- Joan Vaguer Matador.- Bertran Catala Mestre: Francesc Llauró, Martí Dalmau Moliner.- Esteve Puig Pastor.- Bartomeu Debe, Bernat Pagès Rajoler.- Antoni de Berguey (biscaí), Pere Roca, Joan Garrabet Sabater.- Joan Baguer, Montserrat Terres, Miquel Nou Sastre.- Joan Castanyer, Miquel Ortal, Joan Bonavia, Jaume Planas Teixidor de lli.- Joan Comenge, Joan Comas, Pere Barrali, Bertran Maura, Josep Rossell Traginer.- Glaudis Jofret (francès), Francesc Forgas ●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
15
cognoms
15 Font: Llibres parroquials
Abat Aguer ** Alay Andreu Arnall Arnau Babulet Badia Baguer, Vaguer, Veguer Barrali Barrera Bascu, Basco ** Baulet Bertran Bes Bonavia Bordas Bracomart, Brocumart Brugat * Brusés ** Busquets Capdevila Carbonell Cardona Carreras, Carreres* Casadevall
Castany Castanyer * Castellà Castelló Català Coll Coloma* Colomera Comas* Comenge, Comenju Costa Cremadells Cullell * Dadeu Dalmau Delmé, Delmer Despuig Duch * Faiart Farrarons, Farrerons* Feliu Ferriol Fortià* Fortiana* Frasquet*
Garrabet Garriga Girbal Gispert Glaudis Hortal, Ortal * La Costa* Labori Laboria Lagus Lassus Llanet * Llaona, Llehona * Llapei Llauró Lleonart, Llehonart Llopis Llopy Maroy Martí * Masó Massach Massot* Matas* Maymó
Mir Mirapeix Miró * Moner Municoy, Monicoy Nou Oliba, Oliva * Pagès * Palé Pastoret Pi Planas Plany Pomés * Prim ** Prullens Puig * Puig Casadevall Quintana* Quitsa Rami, Remi Ramis ** Ricart Riera Rius
Roca, Rocha* Rocas Rodes Rolleny Roqui, Rochi Rotllens Saguer * Sant Sastre Sello Serra * Serrat* Sitjà Solà Solana Soler * Sot Tarrats, Terrats * Terres Torrent * Tuébols* Valls Ventós (Bantós) Vergés * Vidal Vinyas, Vinyes
noms i malmons
16 Font: Llibres parroquials
●
●
●
Pere Aguer de la Sal i Josep Brugat de la Pescateria, segurament rebien aquest nom perquè en algun moment van arrendar l’arbitri o gabella per vendre sal, peix i altres productes. Maroy.- És un àlies aplicat als Laboria. Podria ser el cognom d'una dona que es va mantenir com a àlies per evitar-ne la desaparició Porris.- Alguns registres amb el cognom Prim, afegeixen l’àlies “porris” o “purris”. Molt probablement són els avantpassats d'en Benito Prim de “can Purris” 1706. Registre de defunció de Maria Anna “Porris”, muller de Celdoni Prim, fuster i boter
famílies rellevants
17 Font: Llibres parroquials i documents notarials
Timbre: Casc o elm (símbol de cavaller)
Petita noblesa: Els Carreras ●
Carreras ●
●
Cavall (símbol de la guerra) Estrelles (símbol de constància en el servei al sobirà)
Conill ●
●
●
Conill (símbol d'amor a les lletres) Arbre (símbol d'estabilitat i fecunditat) Tres faixes amb tres estrelles
Pagesos benestants: Els Puig Casadevall. A mitjans del s. XVIII, i per manca de descendència masculina, l'heretat va passar als Pont i Germànico (Romaguera), de Pont de Molins. Tenien escut (armories), però es desconeix com era Els Maymó. El s. XVIII, l'heretat va passar als Ribas Els Aguer. El 1780, l'hereva dels Aguer es va casar amb Jaume Pont i Casadevall (Romaguera). El fadristern de la família va continuar el cognom fins a l'actualitat Els Ramis. Encara queden els últims descendents de la família Altres: Rafel Vergés Brugat, notari, nat el 1714, i els avantpassats dels metges Josep Pagès Dalmau, Josep Llombart Pagès i Josep Brusés Portell i del músic Enric Cullell Sagols. ●
●
●
●
Despuig - Carreras - Conill
18 Font: Llibres parroquials
El 1201, els Carreres ja tenien casa a Olesa de Montserrat. Una de les branques es va establir a Tàrrega. Els seus descendents van arribar a Cabanes a finals del segle XVII, gràcies a l’aliança matrimonial amb els Despuig.
Alguns dels personatges de la família foren donzells, oïdors de comptes de la Diputació de General, llicenciats, ...
Puig Casadevall
19 Font: Llibres parroquials
L’origen documentat dels Puig de Cabanes es remunta a principis segle XVI, quan Miquel Puig, compra el mas Moner de Cabanes i el 1530 ja hi habita. El 1579, el seu fill Antic Puig, es casa amb Margarida Ramis i Requesens i el 1600, adquireix l’heretat de Sant Feliu de Cadins i altres finques de Cabanes. El 1747, Francesca Puig-Casadevall, hereva de la família, es va casar amb Jaume Pont i Germànico, àlies Romaguera, de Pont de Molins.
Maymó
20 Font: Llibres parroquials
A mitjans del segle XVIII, l'hereu de la família no va tenir descendència i la propietat va passar a mans de Quirç Ribas, fill de Pere Ribas i d’Anna Maria Maymó. L'actual mas Ribas, és el mas Maymó dels segles XVII i XVIII.
Aguer
21 Font: Llibres parroquials i Protocols notarials de Peralada
La primera referència documental dels Aguer es remunta a l’any 1248, quan Bernat Aguer ven al monestir de Sant Feliu de Cadins un terreny, a l’indret d’Aspres. Rafel, Josep i Antoni Aguer van ser batlles de Cabanes. El 1723, Antoni Aguer, vidu, es va casar amb Llúcia Aguer, la seva cosina i hereva de la família. Així es mantenia el cognom i l'heretat El 1780, la seva néta i hereva, Antònia Aguer, es va casar amb Jaume Pont i Casadevall, àlies Romaguera. El cognom Aguer s'ha mantingut fins ara gràcies Joan Aguer, el “fadristern” de la família, casat amb Mariàngela Labori.
Ramis
22 Font: Llibres parroquials
La primera referència a la família la trobem el 1545, amb Vicenç Ramis. Els Ramis van emparentar matrimonialment amb els Aguer, quan el 1672 Pere Ramis (1643-1684), familiar del Sant Ofici, es va casar amb Isabel Aguer, A principis del 1700, consten com a propietaris del mas de la Caseta,destruït per un incendi, el 1872.
El 1753, neix Rafel Ramis Capdevila. Casat amb Margarida Riera, d'Argelaguer, va viure 10 anys a Tortellà. Pel seu ofici de mestre de cases, se'l coneixia per peirer, nom de família que encara es manté.
Rafel Vergés Brugat (1714-1795)
23 Font: Llibres parroquials
Fill de Miquel Vergés i Margarida Brugat, va néixer a Cabanes el 14 de gener de 1714. El 1744, essent notari de Castellfollit de la Roca, es va casar amb Mariàngela Casellas, filla del notari de Besalú. Més endavant va ocupar una notaria a Olot, on va morir el 1795. Es desconeix si van tenir fills. En un document del 1789, apareix com a propietari d'una casa que, molt probablement sigui can Vanover, del carrer Canal. Per la seva feina a la Garrotxa, degué passar poc temps al poble i, és possible, que la propietat passés a la seva germana Francesca.
Josep Pagès Dalmau (1864-?)
24 Font: Llibres parroquials
Fill de Vicenç Pagès Portell i de Rosa Ma Dalmau Angelet, Josep Pagès i Dalmau va néixer a Cabanes, el 25 de febrer de 1864. Reconegut com a metge a la República Argentina, va donar un edifici del carrer Colón per tal de poder-hi fer una nova escola pública de nens, que es va inaugurar el setembre de 1927. La mare, Maria Rosa Dalmau, vda d'Esteve Alay, de Vilabertran, era filla de Joaquin Dalmau, de El Far i de Maria Angelet, de Sant Joan Sesclosas. El primer Pagès que apareix als registres parroquials de Cabanes és Andreu Pagès, natural de Borrassà i casat a Cabanes, amb Margarida Pujol, el 1652 i amb Anna T, el 1657.
Josep Llombart Pagès (1857-1905)
25 Font: Llibres parroquials
Fill de Joan Llombart Pou i de Celestina Pagès Bataller, Josep Llombart Pagès (metge i investigador) va ser batejat a Cabanes, el 1857. Després de cursar el batxillerat a Figueres, als 22 anys, obtingué el títol de Medicina i, l'any següent, es va casar amb Elvira Pou Anglada, també de Cabanes. Per la seva feina, va viure a Oristà (Vic), a Palau-saverdera i a Andorra (Terol-Aragó), on va desenvolupar les seves investigacions. Des del 1901 fins al 1905, data de la seva mort, va ser el metge titular de Cabanes. La família Llombart, està documentada a Creixell (Borrassà), des del 1657. Fins al 1771, no van arribar a Cabanes. Va ser amb el casament del ferrer Joan Llombart Albert i la cabanenca, Maria Comas.
Joan Brusés Portell (1827-1891)
26 Font: Llibres parroquials
Fill de Vicens Brusés Pagès, de Cabanes i de Teresa Portell Aguer, de Peralada, Joan Brusés Portell va néixer a Cabanes, el 1827. Metge de professió, el 1855, es va casar amb Magdalena Vergés Daunis, (filla del metge de Llers). El 1864, ja exercia la medicina a Figueres La família Brusés, està documentada a Cabanes, des del 1653. Una germana de la seva mare, Antònia Portell i Aguer, va ser l’àvia d’un altre metge de Cabanes, Josep Pagès i Dalmau.
Enric Cullel Sagols (1897-1937)
27 Font: Llibres parroquials
Fill de Vicenç Cullell Vidal, boter, de Cabanes i d’Enriqueta Sagols Planes, de Pedret i Marzà, Enric Cullell va néixer a Algèria, el 13 de gener de 1897, i va ser batejat a Cabanes, un mes i mig més tard. Músic i violinista, va formar part de l’Orquestra Els Fatxendes de Sabadell, l’Antiga Pep i La Principal de Peralada. També va tocar amb la Principal de la Bisbal i acompanyà Raquel Meyer en dues de les seves representacions, a Girona i Perpinyà. La malaltia va fer que, el 1934, hagués de deixar la seva activitat musical. El primer Cullell que trobem al poble és Francesc Cullell que, el 1699, es casa amb Francesca Colom, natural de Cabanes.
capellans
28 Font: Llibres parroquials
●
●
●
●
●
●
●
Del 1682 al 1703.- Josep Fuster Del 1676 al 1708.- Jaume Puig, nascut a Cabanes Del 1703 al 1709.- Baldiri Usall Del 1708 al 1709.- Joan Millesa, doctor en teologia Del 1710 al 1713.- Pere Dalmau A partir del 1709.- Els germans Josep, Salvador i Vicenç Miró A partir del 1714.- Tomàs Escofet
Al cementiri es conserven les làpides de Jaume Puig, dels germans Salvador i Vicenç Miró i de Julià Roca, mort el 1788. Altres clergues: Capellans militars que oficiaven les cerimònies dels soldats Capellans que venien per substituir malalties o absències. 1708.- Amer Gimbernat, domer de Peralada. Fill d’Ollers i oncle-avi del primer Gimbernat que, el 1782, va arribar a Cabanes. ●
●
●
Jaume Puig (1652-1708)
29 Font: Llibres parroquials
●
Membre de la família Puig Casadevall
●
Fill de Josep Puig Prats i d'Anna Maria Casadevall
●
●
●
●
●
●
●
●
El 1676 pren possessió de la rectoria de Cabanes, i s'hi està fins a la seva mort El 1701, es va fer construir una casa, fet que ens recorda la inscripció de can Pey Va ser enterrat davant de l'altar del Sant Crist de l'antiga església de Sant Vicenç Es van donar 6 diners de caritat a tots els pobres que van assistir al seu enterrament Al seu testament anomena l'obra de Sant Vicenç i les pabordies de Ntra Sra dels Àngels (Cistellet de les dones), Ntra Sra del Roser i Sant Antoni Deixa 20 lliures per daurar el retaule de Sant Antoni Deixa 5 lliures perquè cada diumenge s'ensenyi Doctrina Cristiana i es resi el Rosari i una Salve Deixa 1 sou al sagristà per la feina de tocar a morts el vespre anterior i el mateix dia de la cerimònia que se celebrarà anualment, amb motiu de l'aniversari de la seva defunció
Aquí descansa Jaume Puig prevere hebdomari d'aquesta església que la seva ànima va retornar a Déu el dia 27-9-1708
germans Miró
30 Font: Llibres parroquials
Josep, Salvador i Vicenç Miró. Els tres van exercir com a capellans de Cabanes. Josep Miró Només hi va residir uns mesos Salvador Miró (1679 - 1729) Va prendre possessió de la doma de Cabanes, vacant per defunció de Joan Millesa, el 7 setembre 1709. Va ser capellà de Cabanes, fins a la seva mort, el 1729. Vicenç Miró (? - 1735) Va ser capellà titular de Cabanes, des 1715 a 1735. Al seu testament, demana ser enterrat davant l'altar de Sant Vicenç, al costat del seu germà i amb una llosa amb els noms dels dos germans.
Estan aquí sepultats Salvador i Vicens Miró germans de ... i de Cabanas curats.
metereologia i plagues
31 Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
●
●
●
●
●
●
●
●
1699. Dia de Reis. Gran nevada i molta fred. Matà oliveres 1704. Dia de Sant Genís, a les 8 del vespre, el vent de migjorn va trencar roures de 60 pams d’alçada i 5 d’ample 1706. El 12 de maig, hi hagué un eclipsi total de sol 1706 i quatre anys consecutius. Va caure pedregada i va deixar pocs fruits 1706-1760. Apareixen els frares que maten les llegums. No valia arrencar-los perquè en néixer ja havien fet mal 1709. Per les festes dels Reis el major fred que jo tinc vist mata les oliveres i estiguérem 4 anys sense fer oli. També matà molt les vinyes i tinguérem una pedregada que se’ns emporta el vi i els estiuatges. A París els termòmetres van arribar a -23ºC 1712. El 14 d’octubre, a la tarda, un temporal de vent de migjorn va arrencar els arbres i destrossà totes les cases 1712-1760. Apareixen les llimoques menudes i grosses que mengen tota classe de sembrats, cols i naps. N’hi ha més en terres humides. Només les mataven els orins de persona
la guerra de Successió a l'Empordà Segons el Llibre de memòries d'Amer Massó, pagès de Sant Esteve de Guialbes
Els esdeveniments narrats se situen entre finals del segle XVII i mitjans del XVIII. Amer Massó ens explica com els va afectar la guerra de Successió.
32
cronologia de la guerra
33 Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
1701.- Felip V es casa amb Maria Luisa Gabriela de Saboya, a la parròquia de Sant Pere de Figueres 1703.- Figueres i tot l’Empordà es pronuncia a favor de Carles III 1705.- El coronel austriacista Birolà, amb 1.300 homes, ataca Figueres 1706 Gener.- França entra a l’Empordà amb una gran armada. S’aquarteren a Figueres, Llers, Castelló, Navata, Bàscara, Calabuig, Verges i Sant Pere Febrer.- El duc de Noailles entra a l’Empordà. Les tropes passen pels colls del Pertús i del Portell (Agullana), ocupen Figueres i deixen guarnicions a Navata i Bàscara. Hi ha un combat a l’Àngel de Pontós Maig.- El dia 12 té lloc un eclipsi solar. Retirada de l’exèrcit de Felip de Borbó. Els francesos saquegen la comarca i desmantellen el castell de Llers 1707.- Les tropes borbòniques romanen a l'Empordà. Estan acampades a Figueres, Peralada i Calabuig. 1708.- A la primavera torna una altra armada de França que va parar camp a Cervià
cronologia de la guerra
34 Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
1709.- Un exèrcit francès de 10 ó 12 mil homes envaeix l’Empordà. Ocupen Bàscara i Roses i acampen a Pontós 1710.- S’inicia el predomini felipista a la comarca. El desembre, uns 45.000 francesos s’escampen per l’Empordà (el 1717, l'Alt Empordà tenia 19.869 habitants) 1711.- L’entrada dels francesos fa que la guerra es generalitzi a la comarca. Felip de Borbó ordena l’expulsió dels monjos del monestir de S. Pere de Rodes 1712 Febrer.- Les tropes aliades comencen a evacuar Catalunya Revifada austricista. El coronel austriacista Birolà ataca el castell de Llers. Atac al castell de Darnius, combats al mar de Roses i atac a Cadaqués El duc de Berwick entra a l’Empordà i s’apodera definitivament de la comarca. El desembre es dóna per liquidada la causa austriacista 1713.- Les darreres tropes austriacistes abandonen Catalunya
tributs i forniment de les tropes
35 Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
A part dels impostos, els pobles havien de mantenir les guarnicions de soldats que tenien prop del seu terme i treballar per a ells. Estaven obligats a donar regularment, una quantitat de diners (estancilla) per atendre les tropes aquarterades a la comarca i havien de proveir els soldats de pa, vi, carn, oli, llenya, palla, civada, candeles de seu, estaques per fer tanques... Periòdicament havien de fer tragines a Roses, L’Escala, Torroella de Montgrí, Palamós, Girona ... per recollir farina o blat Sovint, havien d'abandonar els seus camps per anar a construir fortificacions i ... sense cobrar. Acabada la guerra s'imposà el cadastre i la fiscalitat a Catalunya es va multiplicar per set.
càstigs i turments
36 Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
Quan un poble no pagava el tribut estipulat o no aportava el proveïment que se'ls exigia, els soldats agafaven el primer que trobaven del lloc i el posaven a la presó. Si els vilatans no aportaven el que se'ls demanava, es maltractava el presoner. Els turments més corrents eren: Donar 30, 50 o fins i tot 100 quereles.- Quatre soldats agafaven l’home un per cada peu i un per cada mà i l’alçaven de terra sobre una pedra o un tronc i els feien donar cops al cul o en alguna altra part. Fer ballar la flassada.- Posar el presoner ajagut dins un llençol o flassada i 4 ó 6 homes, un a cada cantó els tempestajaven, fent-los saltar i donar cops a terra perquè els fes mal i s'afanyessin a pagar el que els hi demanaven.
soldats i fets relacionats amb la guerra
37
Font: Llibres parroquials
Bateigs de fills de soldats 1701.- Bategen a Josep, fill de Pere Martines La Mata, alferez del Tinent General Josep de Salazar. 1708.- El frare del regiment bateja dues criatures de nació francesa 1713.- Bategen a Vuendalinus, fill de Gaspari Fuchs, soldat del regiment de Reden. Pocs mesos després van morir la mare i el nadó 1713.- Bategen a Reinaldo, fill de Jordi Sauvian de Namur, regiment Reden 1714.- Bategen a Gertrudis Comas, apadrinada per la muller de Carles Fàbrega, miquelet Defuncions de soldats 1714.- Enterren a La Dolçor, soldat francès de la companyia de M. La Sabollera, regiment de Visuhé Fets violents 1708.- Francisco Genís, bracer d’Agullana al testament explica que està ferit d'un tret a la cara 1710.- Enterren a Josep Dalmau Serra, que morí de repent d’un tret 1710.- Enterren a Joan Prim, que morí de mort violenta Empresonats 1709.- Maria Angela, muller de Joan Garrabet, explica al seu testament que el seu marit està empresonat pels francesos Problemes derivats de la guerra 1706.- Antoni Brocumart i Faiart, ferrer, informa al seu testament que té 4 anells empenyorats 1706.- Josep Castanyer, bracer, puntualitza al seu testament que si la guerra destrueix els seus béns, l'hereu no els podrà exigir a la usufructuària ●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
●
moviment demogrĂ fic
38 Font: Llibres parroquials
El 1717, Cabanes tenia 300 habitants. Entre 1701 i 1714 en va perdre 37. Els registres parroquials d'aquests anys recullen: Naixements: 331 - 157 nens i 174 nenes Defuncions: 368 - 133 adults i 235 infants El pitjor any ĂŠs el 1.706
bateigs i defuncions
39 Font: Llibres parroquials
Els anys: 1705, 1706, 1708, 1709 i 1713, les defuncions superen als naixements. L'any 1706, Cabanes va tenir 78 defuncions: 29 adults i 49 infants Causes: ●
●
●
●
●
●
1705 (set.).- Carles III ocupa Figueres 1706.- França entra a l’Empordà 1707 (estiu).- Els francesos ocupen l'Empordà 1709 (estiu).- Els francesos ocupen l'Empordà 1712.- Revifada austriacista a l’Empordà 1712 (finals d’any).- El duc de Berwick s’apodera definitivament de la comarca
1706 - defuncions
40 Font: Llibres parroquials
Any 1706: 78 defuncions (49 van tenir lloc entre els mesos de juliol i agost) Molts dies hi va haver 2 enterraments. El 21 de juliol n'hi va haver tres. Causes: la guerra i possiblement una epidèmia Entre el 7 i el 15 d'agost van morir Josep Puig Casadevall, la seva esposa i dos fills.
casaments
41 Font: Llibres parroquials
Entre 1701 i 1714, es van celebrar 60 matrimonis ●
●
●
●
35 casaments entre solters 8 casaments entre vidu i soltera 10 casaments entre solter i vídua 7 casaments entre dos vidus
testaments
42 Font: Llibres parroquials
Entre 1701 i 1714, la parròquia va redactar 48 testaments. (36 d'homes i 12 de dones) Es desconeix els testaments que es van signar davant notari. L'augment de testaments coincideix amb els anys amb mÊs defuncions.
dites i expressions pròpies de l'època
43
Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
Dites Entre Felip 5 i Carles 3 ens deixaran sense roba ni cap diner. Pels rics prou va bé que de la sang dels pobres s’apedaça Un ric tot escau i un pobre tot erra Qui no llaura eixut i moll sempre anirà amb el sac a coll Expressions
... hi havia tan valerosa armada d’Espanya que si haguessin valgut un cigarro era impossible batre’ls ... ... i que les tropes de llur armada no els inquietessin, que ells els servirien de tant bona gana com si els hi arrenquessin el fetge. ... arribà un coronel de dragons de França i pega cop de ulleres envers Bàscara... ... qui volgué ser guapo de tenir o bé declarar més del que tenia, com van fer alguns Burros saberuts i Doctors en cap de marge...
reflexions
44 Font: Llibre de memòries d'Amer Massó
. .. guarda’t de ser pobre que, si ets ric, tots et voldran beneficiar i, si ets pobre, per raó que tinguis, hauràs de callar i sofrir per força...
El vi ... tant com té de bo, desordenat també ho té de dolent, que crema el fetge, torba la llengua, lleva les forces a la gent, lleva l’honra i la reputació, crema el cos i l’ànima ...
... tinc per ben experimentat que la gent glotons de celler, ben pocs són amics de treballar les vinyes.
Castella i Catalunya ... Torno a parlar dels castellans per les fineses del ser bons cristians, com es pinten i la bufaina que gasten contra els catalans que pel seu dir no són bons cristians i la raó que donen és que els catalans no tenen confiança en Déu i sempre volen guardar alguna cosa per demà i per això diuen dels catalans que no són bons cristians, que no confien en Déu que demà ajudarà...
Cabanes (1701-1714)
Antònia Gimbernat i Gou Setembre, 2014 http://cabanesemporda.wordpress.com